Sean Cockburn, MA Psicòleg General Sanitari

L’enfocament constructivista de la psicoteràpia emfatitza que no som simplement passius a les idees de la societat sobre qui hem de ser, sinó que també podem ser actors en la creació de la nostra identitat personal i social. Aquest punt de vista rebutja la idea que les nostres vides i les nostres identitats estan totalment determinades per la nostra biografia o pel nostre lloc a la societat. El constructivisme com a teoria va més enllà de la teràpia i influeix en diferents disciplines, inclosa l'educació. Una actitud constructivista anima els estudiants a qüestionar i examinar què ja saben o donen per fet sobre el món, en lloc de suposar que és possible ensenyar-los ‘com el món realment és’. La teràpia constructivista s'associa amb diferents teòrics, però la més coneguda és probablement l'influent psicòleg i psicoterapeuta nord-americà George Kelly (EUA 1905-1967) la teoria de la construcció personal del qual està fortament associada amb la teràpia constructivista.

 

La teràpia constructivista posa l'accent en el paper de les persones en la teràpia com en la construcció del seu propi món. És a dir, des d'aquest punt de vista el psicoterapeuta no pot dir a la persona com ha de concebre el món o la seva identitat, sinó que ha de treballar amb la persona per obtenir un relat detallat de com aquest individu en particular veu el món. Aleshores, el treball de la teràpia consisteix a fer distincions i punts relatius en relació amb el contingut de les construccions de l'individu. El psicòleg i psicoterapeuta George Kelly va veure els constructes com: bipolars: que van construir una idea en relació amb els extrems de com podria ser aquesta idea o el contrari d'aquesta idea, i relacionals en el sentit que era possible comparar els conceptes d'aquest individu amb altres conceptes del mateix individu per tal d'examinar les qualitats de la visió de la realitat de la persona.

 

La psicoteràpia constructivista promou la idea que l'individu és l'agent que s'encarrega i controla la creació dels seus propis rols i la manera de veure i viure al món. Pel que fa a la política identitària, això és interessant i les implicacions van molt més enllà de la teràpia i la psicologia a través de les ciències socials i polítiques. Potser val la pena assenyalar que aquest punt de vista, tot i que empodera i veraç d'alguna manera, té tendència a passar per alt les forces estructurals i culturals. No obstant això, és una posició útil en teràpia ja que recorda al psicoterapeuta i al client que sí que tenen un paper important a jugar en la creació de la seva pròpia realitat i que no són purament víctimes de circumstàncies, psicologia, biologia, estructura, etc.  Tornar a Enfocament Feu clic aquí.